- Un aficionado jalea al equipo en un partido.
- El mítico periodista Catalán Mínguez toma nota de las alineaciones del FC Barcelona en la única visita oficial del conjunto culé -Copa de 1970-1971- hasta el debut en Primera División. Aunque los amarillos se impusieron por 1-0 en casa, los catalanes vencieron 2-0 en la vuelta y terminaron siendo eliminados.
- La afición se volcó en la celebración del ascenso en la temporada 69-70, una histórica promoción que supuso el debut amarillo en la Segunda División, donde solo permaneció dos años. No sería hasta bien entrada la década de los noventa en que los amarillos recuperaran la categoría.
- Aunque los amarillos lograron un histórico ascenso a Segunda en la 69-70, el equipo solo permaneció dos años en la categoría de plata. En la foto, la plantilla del Villarreal CF posa con ropa de entrenamiento. De izquierda a derecha: (de pie) Alapont, Palau, Martínez, José Luis, Eusebio, Linares, Marzal, Maciá, Juanjo Rodri, (agachados) Pedro López, Polo, Sanchis, Rubert, Moreno y Casalta. A la derecha, el técnico Pepe Rey.
- Salida del equipo de los vestuarios del Madrigal. Curiosamente, los vestuarios se han ubicado hasta en cuatro zonas diferentes a lo largo de la historia.
- La tribuna del Madrigal durante un encuentro.
- Alineación del CD Villarreal en la temporada 35-36, donde el equipo se proclamó campéon de la Primera Categoría Regional Valenciana. De pie: Pío II, Marzá, Isaco, Ribelles, Planes, Enrique, Pío y Antolí, (agachados) Balaguer (masajista), Aymerich, Broch II y Ramonet.
- Pascual Font de Mora, que acabó convirtiéndose en presidente del club con apenas 28 años, durante su etapa de jugador, en la que ocupaba la posición de interior izquierdo.
- El club se denominó Club Atlético Foghetecaz (CAF Villarreal) entre 1942 y 1954. El nombre se corresponde con las iniciales de sus fundadores.
- Los jugadores -el capitán del CAF Villarreal, Pascual Font de Mora, es el segundo por la izquierda- posan con el trío arbitral momentos antes del inicio del partido.
- Pese a su corta existencia -poco más de una década- el CAF Villarreal supuso una auténtica revolución para el fútbol de la localidad.
- Vista de la antigua tribuna de El Madrigal durante los años 50. Pese a su aspecto hoy irreconocible, la grada apenas sufrió cambios hasta finales de la década de los ochenta.
- La ubicación del terreno de juego del Madrigal apenas ha sufrido cambios en los más de ochenta años de historia del club.
- El cilcista Federico Martín Bahamontes recibe un homenaje en El Madrigal. Cinco años después, el toledano se convirtió en el priemr español en ganar el Tour de Francia.
- El acrónimo Foghetecaz correspondían a los apellidos de sus fundadores: FO (Font), G (Gil), HE (Herrero), TE (Teuler), CA (Catalá) y Z (Zaragoza). El club nació de una de las peñas y fue el embrión que posteriormente daría lugar al Villarreal CF.
- Presentación del Villarreal CF en la temporada 93-94, segundo año del Submarino en Segunda División A. En la foto, el presidente Manuel Almela junto al técnico Carlos Simón. Aquel año los de La Plana terminaron salvando la categoría en la última jornada en el Ramón de Carranza con un 0-1 (Cornago).
PRIMERS PASSOS
El Villarreal CF naix el 10 de març de 1923, "per a fomentar tots els esports i en especial el del futbol", tal i com ho especifica la seua carta fundacional. La primera junta del club va estar formada pel farmacèutic José Calduch Almela, com a president, l'empleat de banca José Martínez Aguilar, com a secretari, l'administrador de correus Carlos Calatayud Jordá, com a tresorer, i els vocals Juan Nebot, Alfonso Saera, Manuel Calduch, Pascual Arrufat Catalá, Vicente Cabedo Meseguer i Manuel Amorós Fortuño.
Primeres decisions: camp, entrades i indumentària
Una de les primeres decisions de la primera junta directiva del club (12.05.23) fou la de llogar el camp del Villarreal per 60 pessetes i establir també el preu dels seients de les localitats. Així, es va determinar que l'entrada per als adults fora de 0'5 pessetes, mentre que per als xiquets seria de la meitat. Les dones entrarien al camp gratis. En eixa mateixa reunió es va decidir comprar els primers dotze equipaments, que serien blancs en la part superior i negres en la inferior. Eixos varen ser els primers colors del Villarreal CF i es varen mantindre així fins el 1946, any en què canviarien als actuals groc i blau.
Les estrenes
El camp del Villarreal es va inaugurar el 17 de juny de 1923 amb la disputa d'un encontre entre el CD Castellón i el Cervantes, dos dels equips més importants de la capital. Haurien de passar quatre mesos perquè el Villarreal disputara el seu primer partit amistós. Així, el 21 d'octubre de 1923, l'equip local es va enfrontar al RED y STAR, de Castelló.
L'equip comença a caminar
La primera data important per al nostre club la trobem en la temporada 34/35, en la qual l'equip disputa contra el Cartagena i a doble partit, l'eliminatòria de promoció d''ascens a Segona Divisió -aleshores no hi havia ni Tercera, ni Segona B-. Tot i això, el Villarreal, que s'enfrontava a un equip de jugadors professionals, no va poder aconseguir pujar de categoria. Un any després, el conjunt vila-realenc es va proclamar campió de la Primera Regional, però la Guerra Civil Espanyola va acabar amb qualsevol indici de competició esportiva.
Acaba la Guerra; torna el futbol
Amb la fi de la Guerra Civil Espanyola, tornà el futbol al camp de El Madrigal (es denomina així des de 1925). Des del 39 i fins el 50, el Villarreal milita en la Segona Regional, categoria en la qual va estar enquadrat en tres grups diferents (I, IV i VI) durant tot este període.
Va ser en la 50-51, quan el conjunt groguet va aconseguir l'ascens a Primera Regional, després d'haver-se classificat com a primer del grup I de la Segona Regional.
La dècada dels 50
El Villarreal va militar en Primera Regional des del 52 fins el 56. Durant eixes temporades, l'equip va finalitzar el campionat sèptim, dos voltes, quart, una altra primer, totes elles de forma consecutiva.
Aquell èxit en l'última campanya li va permetre, un any després (56-57), jugar a la Tercera Divisió, categoria en la qual es va quedar fins la temporada 60/61, en què va finalitzar la Lliga en catorzena posició, resultat que els va fer descendir.
Els anys 60
El Villarreal va començar, per tant, la dècada dels seixanta a la Primera Regional. Els dos primers anys, l'equip va vagar lluny dels llocs d'ascens, però després de dos anys acabant tercers, varen aconseguir pujar en la 66/67, després de quedar classificats como a primers. Des d'aleshores i fins el 1970, el conjunt groguet va militar a la Tercera Divisió. Eixe any, el Villarreal va concloure la temporada primer del grup V i, per tant, va aconseguir el seu primer ascens a Segona Divisió.
La gris dècada dels 70
Els anys 70 no li van anar molt bé al nostre equip. En la primera temporada en la Segona Divisió (campanya 70/71) els groguets van salvar el descens en quedar un lloc per damunt del mateix, gesta que no van poder aconseguir l'any següent, quan varen acabar dessetens, certificant així el descens a Tercera.
Des de la següent campanya fins a la 75/76, el Villarreal va ocupar la part mitja-baixa de la categoria, fins que eixe mateix any va descendir a Regional Preferent.
Tot i això, el Villarreal va estar poc de temps en eixa categoria, ja que tan sols un any després (76/77) ascendiria un altra volta a Tercera, quan va quedar segon classificat. Des d'aleshores i fins a la fi de la dècada, l'equip es va estabilitzar a la Tercera Divisió.
La dècada dels 80
Espanya es preparava per allotjar el 1982 els Mundials de futbol i mentrestant el Villarreal tractava d''estabilitzar-se. Des de l' inici de la dècada fins a la temporada 86/87 ho va aconseguir en la Tercera Divisió, categoria en la qual va estar durant tot eixe temps. Eixa campanya, el conjunt groguet va acabar la Lliga tercer del grup VI i aconseguí així l'ascens a Segona B.
Els dos anys següents, l'equip va estar a la part alta de la taula (segon i quart), però en el tercer (temporada 89-90) va finalitzar dihuité i va descendir.